4 comments on “La màquina d’escriure

  1. La força de la imaginació… bon relat company. Ja li vaig comentar a l’Eduard que el que sobretot m’agrada és l’enorme senzillesa de tot plegat: no hi han recursos rebuscats, ni metàfores forçades, etc. Una simple exposició en la qual (i això m’agrada molt) no s’explica res, hom ho ha de reflexionar (suposo que sinó no tindria gràcia).
    Fins i tot seria interessant discutir quina és la estructura interna del relat. Hi ha una barreja estranya, però filosòficament com ho diríem? Una confusió de context pressuposat i un trencament lògic de la ficció creada? (això també va per tu Eduard).
    Sigui com sigui es tan senzill que arriba als llocs més profunds.
    Benvingut a Los Poetas van a pie! Fins la pròxima!

    Max

  2. Ei Max!
    Gràcies per la benvinguda al bloc, per publicar-me el relat i pels teus comentaris. L’Edu està fent bona promoció del bloc a la UAB, d’això pots estar-ne ben segur.
    Pel que fa al relat, pot interpretar-se de dues formes principalment. En realitat, no té cap importància el que jo pretenia escriure, perquè l’encert d’una obra literària és que sigui capaç de transmetre alguna cosa al lector independentment de quina fos la intenció de l’escriptor. Tot i així, crec que molts podeu interpretar l’obra com el resultat d’un assassí dins la ficció que dóna mort al seu escriptor. Jo, més aviat, em decantava per una altra interpretació: hi ha dues històries que es produeixen simultàniament i tot esdevé en un mateix nivell de realitat. Jugo precisament amb l’ambigüitat de la trama…
    Molta sort amb el bloc! Intentaré anar-me’n passant per aquí! Espero que us animeu amb la prosa també!
    Abraçades!

  3. ¡JELOU!
    Como Max, comparto el gusto por la sencillez del relato, algo que lo hace transparente 🙂 Aunque no coincido en la interpretación, yo opto por la segunda de las que nombra Arturo, que en realidad me resulta más lógica. Además me gustan las historias que empiezan y acaban en el mismo lugar, si están bien creadas, tienen un encanto especial.
    Y, no sé si lo has hecho a propósito o no, pero el detalle de la taza del café al final del relato le da un toque “amargo” (fijate tú), que me gusta XD (Explicación estúpida)
    Algo que no me ha acabado de gustar es que al empezar con la segunda parte anticipases el objetivo de la persona que estaba infiltrándose al llamarlo “assassí”. Es un comentario sin más, puede que fuese tu intención, ya me dirás ^^
    ¡LOVEEEEE!

    Kais.

    Pd: No sé lo que són bardisses… (Yo y mi poco vocabulario en catalán)

  4. Tengo uno parecido yo también, aunque más largo, donde la historia se va repitiendo. Me encanta el tuyo! Sabes describir infinitamente mejor que yo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s