4 comments on “Eh! Ho he intentat!

  1. Sorprenent, Pau! Sortint-te de la tradició aconsegueixes una sensació estranya… La teva cruesa i vulgaritat en el llenguatge, aparentment inadequada per una poesia, transforma l’escrit en una eina especial. No diré que és el que més m’agrada, però sí el que més m’ha sorprès 😉
    És molt interessant coneix-et i tenir-te per qui! Fins la propera!

    Max

  2. Max te m’has avançat, gràcies per la crítica, si et sóc sincer m’esparava un cert rebutg (m’ha sorprés, valgui la redundància).

    DECLARACIÓ de PRINCIPIS:

    Aprofito per dir que no desvirtuo els poemes nostàlgics. Encara que no ho sembli la ironia hi juga un paper fort, i no ho negaré, també l’escèpticisme poètic. D’altre banda valoro molta poesia nostàlgica.

    També aprofito, posats a aprofitar, per dir que convido a innovar, a revolucionar la poesia. No vull dir trencar-la, però tampoc caure sempre en els mateixos tòpics. Al segle VIII aC Homer escrivia la Ilíada, aleshores la poesia era transmesa de forma oral, encara no existia la imprempta. D’aleshores ençà a passat molt temps, l’invent de la imprempta causà gran impacte a aquesta art. Avui tenim això, el món de les noves tecnologies, certament encara està per explorar però regala infinites oportunitats. Els poemes amorosos, els nostàlgics, els romàntics sempre han tingut un paper cabdal… insisteixo, no els desvirtuo!

    Una forta abraçada i espero no haver ofés a ningú!

    Pau Llosa i Cufí

  3. A mi m’has ofès! ( és broooma ) . Quan he acabat de llegir el poema, que m’he l’he hagut de llegir dues vegades m’he quedat amb un: UAAU! Sincerament, no sembles tu i m’agrada.
    Trencar tòpics? Jo penso que sí, i crec que jo hauria de ser la primera en fer-ho. L’amor, l’amor i l’amor…

    Sempre he pensat que ser defectuós és més un avantatge que un inconvenient. Quina persona tan avorrida ha de ser aquella que no té cap defecte no?
    M’agrada el poema, i el to amb el que l’expresses.
    ( No tots els meus comentaris seran bons eh! jaja )

    Petons,

    Júlia,

  4. Sorspresa devant del teu poema, m´ agrada, aquesta força, i totalment d´acord hi ha temps per tot en la poesia, pero la revolucio de les costums mes arrelades a l´hora de escriure em sembla en aquest moment una necesitat per innovar tot aquest mon.
    potser surten coses tant interesants com el teu poema. revolucionemnos dons! dins del que cada un de nosaltres senti, ens arribi l´aire del poema fresc i nou.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s