3 comments on “No em donis res, dóna-m’ho tot

  1. M’agraden varies coses d’aquest poema. En primer lloc la seva “senzillesa” aparent, ja que les paraules són tant planes i transparents (i ja saps que no és l’únic cop que t’ho he dit això, Júlia) que transmeten una força molt potent. Màxim exponent d’això anterior:

    “Vull que deixis la vergonya al costat de la porta
    I que et deixis endur per la suavitat dels llençols
    Vull sentir la teva veu cada cop que fem l’amor”

    I en segon lloc dir que m’encanta el que jo veig com a “gir copernicà” en el poema en si. M’explico: podríem dir que les primeres estrofes no deixen entreveure més que un sentiment que fàcilment podria confondre’s amb el de l’amor… però en canvi amb els últims deixes ben clar que no es tracte d’això i fins i tot encara gires més la truita amb el :

    “Sexe, només això, no t’enamoris
    En el fons saps que podria ser perillós.”

    Em trec el barret. 😉
    A més a més que fas arribar perfectament… la sensació eròtica…

    Max

  2. Me ha encantado tu poema Júlia. Estoy completamente de acuerdo con Max, con sencillez consigues transmitir mucho. “Vull que deixis la vergonya al costat de la porta”… sublime. Me ha gustado tanto que se lo he enseñado a una amiga, la cual comparte mi opinión.

    Un saludo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s